la novel·la

portada autobiografia de l'home invisible2Es pot perdre la capacitat d’abraçar? Com pot algú oblidar-se d’això? I perquè algú abandonaria el llibre de la seva vida prop d’un contenidor? O perquè la lectora involuntària que el descobreix hauria de trigar cinc anys a llegir-l’ho de manera lenta i dolorosa? De fet el podria devorar en una sola tarda… si les emocions la deixessin. Perquè les emocions són el recurs més potent per empatitzar amb el drama dels protagonistes d’aquest relat que, amb una prosa àgil i amena, manté la tensió narrativa sobre les seves vides, amenaçades física i emocionalment per l’assetjament, el terror psicològic, el maltractament i la impunitat dels seus agressors. Amb tot, si les emocions no ens deixen, bé podria passar que nosaltres també triguessim cinc anys a llegir-l’ho.

Vols llegir un fragment?

  • Nº de pàgines: 166 pàg.
  • Enquadernació: Tapa tova
  • Editorial: NEOPATRIA
  • Llengua: Català
  • ISBN: 9788416833108

14546694_1331234316939789_4596747198753931264_n 14546888_1193900064014019_2232091591743373312_n 14965802_1436355889725142_1757114439833747456_n photo 14546823_1255303984512990_8658055955885326336_n 14965742_1193381367382856_6301525696854360064_n lovemark-bookcrossing-standard-600x6001

les lectores i els lectors opinen


Júlia:
“Enganxa. Sorpren. Autèntica.”


Núria:
“Magnífic llibre, el recomano.”


Elisa:
“Me ha encantado. Gran libro. Bien escrito. Cuanta sensibilidad para tratar un tema como es la violencia de género. Precioso y sorprendente final.”


Alejandro:
“Molt bé, tot i que una sensació agredolça, perquè vols llegir què passa però per una altra banda no saps si realment ho vols llegir…”


Pilar:
“En un momento dado de la lectura, he tenido que detenerme unos minutos y luego seguir leyendo. Realmente es un libro que me ha llenado de emociones. Gracias por tu obra.”


Pilar:
“La historia está muy bien enfocada y es un reflejo de la realidad desde todas las perspectivas: víctima, sociedad, verdugo, recursos y… esperanza.”


Trini:
“Molt humá. Sembla escrit per una dona que hagi patit maltractaments i tot el què això comporta: els consells equivocats dels pares per allò de què diran, la por, els horrors amb la parella, l’aïlament dels amics, la depressió i el sentiment de culpabilitat… Espero que el teu llibre sigui la llavor de justícia i igualtat per a totes les dones, “ramillet de flors i aromes” (paraules teves) que fan extraordinari aquest món.”


Antonio:
“Ya desde la dedicatoria inicial, la frase, el mensaje… es un horizonte abierto. Claveles rojos para ti.”


Laura:
“Fa unes hores que he acabat de llegir “el llibre gris”. Encara reflexionant sobre el final. Gràcies per haver-lo escrit.”


Miquel:

“Molt bé la lectura. La temàtica està molt ben tractada amb un desenlláç força escaient i ben trobat.”


Joaquim:

“Estimar els llibres i estimar la vida, tot d’un.”


Montserrat:

“Ja l’he llegit!! Està molt bé, és divulgatiu i amè, enganxa i es llegeix molt fàcilment. Et felicito!”


Ester:

M’ha sorpres gràtament, tot i que era una mica reticent en el sentit que ets un home. No em malienterpretis, […] creia que al ser home no et podríes posar en certes sensacions o situacions que una dona pateix a diari desde que va neixer. […] Sortir a la nit sola, “piropos”, mirades, prejudicis per l’aspecte, etc… Fins al maltractament directe fisic o psiquic d’una persona a la que estas lligada sentimentalment i des de la perspectiva de génere, francament ha de ser molt dur. Pero si, ho has fet, he sentit com les protagonistes patien aquestes pors, horrors i sobre tot, el que es més dificil descriure, […] un sentiment molt profund com la culpa. Aquesta culpa que creus que has superat i que et torna a asaltar quant menys t’ho esperes. Aquesta culpa l’has descrit molt bé i m’has fet esgarrifar.
Molt bon llibre i molt bona feina. Enhorabona.


 

Anuncis